EL GRUP "LA RODA" VA TENIR L'HONOR D'INAUGURAR LA Iª EDICIÓ DE L'UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU DE PRADA DE CONFLENT (Catalunya Nord)
L'AGOST DEL 1969*
(Reproducció de l'article aparegut el 17 de Novembre del 1.984 al Diari Regió/7 de la Catalunya Central i signat per Manuel Luis Tatjé)
Veient els articles que sobre el Grup Art Viu sortien a l'edició de Regió-7 del dissabte passat dia 3 de novembre, se m'acut, sense nostàlgies inútils, que a prop de la dissolució d'aquest grup, l'empremta del qual va restar profunda en la Manresa d'aquells moments, havia sorgit un altra grup de gent jove, provinents de la ciutat però també d'altres punts de les nostres comarques. El grup es digué "La Roda" (espero que molts el recordeu), i es va dedicar precisament al conreu de la cançó catalana, en aquells moments anomenada encara "nova". Evidentment, el grup "La Roda" no tingué la volada d'Art Viu, membres del qual miraven el nostre grup de cançó amb una no dissimulada condescendència, que sempre he recordat. A "La Roda" érem majoritariament més joves, més inexperts i segurament que teniem les idees força menys clares que el progressiu grup de teatre Art Viu. No obstant, això, en aquella segona meitat dels anys seixantes, de difícil situació social i política, "La Roda" va reunir un a autèntica amalgama de valors joves, inquiets, amb ganes de donar molt, de transmetre i comunicar a tothom qui estés disposat a escoltar a través d'aquell vehicle tan ple de possibilitats com ho era per a nosaltres en aquell moment la cançó, també la poesía, la creació pròpia, i, fins i tot, l'intent de conjuntar les poesíes dels grans poetes catalans amb les veus i guitarres dels novells cantautors. Era, aquell de "La Roda" el primer intent seriós, a la Setena Regió, de fer quelcom que al cap del temps va donar alguns fruits i experiències personals.
Es per això que, sense excessives pretensions -que no treurien cap a res-, he volgut portar al record de tots els qui en els anys seixanta vibràvem per tots els esdeveniments artístics, socioculturals i polítics, l'existència d'aquells joves engrescats i decidits. Perquè quan es parla de la història d'aquells anys, crec que no es parla de "La Roda", i em sembla que la seva aportació, no per humil breu, ha de ser menystinguda o ignorada, que bé mereix una ressenya.
El Grup "La Roda" , amb tota la seva frescor jove, actuà l'any 1.969 en la Primera Edició de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent, però abans s'havia passejat per moltíssimes localitats de Catalunya, a Centres Parroquials, places, aplecs, manifestacions i trobades de tot tipus, passejant els noms del Bages i Manresa,juntament amb aquells missatges i comunicacions que podien anar des d'un romanticisme adolescent, fins a la recerca de l'home, la justícia i la pau més utòpiques, a posicions polítiques que ratllaven el compromís. Coneixiem prou bé els representants de la censura.
A nivell manresà, recordo actuacions a la Sala Loiola (avui Ciutat), a Can Jorba a l'exposició del pintor Massegú, al Centre Excursionista, al Cercle Artístic, a les exposicions d'en Manel Marzo, recordo una participació personal en un acte poètic d'en Mora i Arana al C.E. Bages, poeta del qual havia treballat alguna cosa en guitarra, i tantes sortides a comarques...
Com a gent que cantava les seves propies cançons recordo molt bé Joan Mª Costa, Ramón Payás, Ignaci Serra, Teodor Marcos, Margarida Pich, Montserrat Ginesta, Jordi Fábregas, Antón Rulló, Miquel Estrada, Josep Pujol, Vilarrassa, Joan Rota... I com a gent impulsora del grup a nivell de composició i organitzatiu recordo la Carme Marzo, el Josep Pich, el Joaquim Sivillà. La gent provenía de Manresa, Sallent, Viladomiu, Puig-reig i excepcionalment de Seva. Recordo molt bé aquelles primeres trobades en el marc del Casal de Sant Fracncesc del carrer del Camp d'Urgell de Manresa on hi hagué la presència orientadora d'en Josep Camprubí... També em venen a la memòria tantes i tantes reunions a casa d'en Quim Sivillà, àdhuc aquella en què estiguérem amb els membres del grup teatral Los Goliardos, amb motiu de l'actuació que feren a Manresa sobre una Obra de Lope de Rueda, eren contactes molt valorats pel grup.
Però la riquesa de contactes (que no d'altra cosa) portà al grup "La Roda" a conèixer personatges tan rellevants com Salvador Espriu, sobretot a partir de la musicació per part meva de temes com "Boda de Laia" o "Baralla de dos cecs captaires" i també amb el recentment desaparegut poeta Agustí Bartra, que aleshores havia arribat del seu llarg exili americà juntament amb la seva esposa Anna Murià. En fer aquestes ratlles els records s'apleguen esverats per la meva ment, avui que sóc lluny de moltes d'aquelles dèries. Però posats a fer-ho cal explicar les coses, a veure si companys d'aquells dies tenen més memòria que jo.
Hi hagueren també contactes amb la Catalunya-Nord, així sorgiren fermes amistats amb personatges rellevants del Rosselló com Antoni Cayrol (Jordi Pere Cerdà) i la seva esposa Helene. La poesía d'en Cerdà és de les més representatives de la Cerdanya i el Rosselló. I entaulàrem contactes amb el Grup Rossellonès d'Estudis Catalans, amb Pere Verdaguer, peoner també de la Universitat Catalana d'Estiu, el Dr. Francesc Català. Hi hagueren actuacions al Palau de Congressos de Perpinyà, actuacions per la Ràdio i la TV francesa, coses molt breus i esporàdiques però amb la seva importància.
Recordo els sopars i tertúlies a casa d'en Jordi Fábregas a Sallent, allò era en aquells moments un reducte cultural català dins el trist isolament del moment. En una ocasió coincidírem allà amb en Quico Pi de la Serra i Claudi Martí de la discogràfica Edigsa. Jordi Fábregas i Ignaci Serra foren els membres de "La Roda" que gravaren un disc senzill. No s'agraïran mai alguns moments viscuts aquells dies...
La mili i altres circumstàncies de la vida ens separaren a tots. Malgrat tot, però, fruit de "La Roda" cal considerar el Grup Coses (avui també ja dissolt), però que deixà al seu darrera una pregona discografia.
A primers dels anys setanta jo mateix vaig continuar cantant, fites importants foren els recitals de Perpinyà i Suissa (Berna, Basilea, Aarau, etc.) aquí de la ma d'en Manel Marzo, bon company el qual aleshores em brindà una inoblidable experiència.
Més tard, ja en contacte amb una dinamitzadora cultural denominada "Enllaç" es creà una primera experiència anomenada "Terra Viva Cançons del Poble" en la qual participaren en Pius, cantant menorquí, el Grup Coses, la popular i merescudament famosa Marina Rosell, i jo mateix. Aquell seguit de recitals per tot Catalunya culminarien amb una setmana d'actuacions al Teatre Capsa de Barcelona. Després d'allò cada un faria evolucions diverses.
Fins aquí aquesta breu pinzellada a uns anys que estic segur que deixaren una forta empremta vers el futur de molts de nosaltres.
Els del grup "La Roda" no hem celebrat cap sopar, ni trobada d'Aniversari, com el cas dels d'Art Viu, perquè avui tots seguim ben allunyats i ignorats els uns dels altres. Però, qui sap ? Qui sap si aquesta ressenya esdevindrà una crida, i els membres d'aquell grup "La Roda" ens podrem trobar tots per una nit al cap de més de quinze anys d'aquelles vivències..? No seria interessant ?
Manuel Luis Tatjé* Antic membre del grup "La Roda" de Manresa.
He de dir que han passat molts, molts anys més des que se'm va acudir de publicar aquesta carta. Imagineu-vos des de l'any 1984 fins avui. Bé, però les coses segueixen igual, ens anem fent "vells" i potser "savis", i mai més ens hem tornat a veure "les cares", ni res més. Potser ja està bé així. Però de vegades em "pica" la nostàlgia. Nostàlgia inútil al cap de vall. Només veig (de lluny) alguns "famosos" que encara duren i que sigui per molts anys perquè ho tenen merescut, per dedicar la vida a aquella idea que teniem tots de joves i, que per aconseguir-ho, segur que han pagat el preu necessari, en esforç, treball i fins sacrifici.
Aquest article que va sortir doncs, l'any 1984 al Regió-7, he pensat de penjar-lo ens aquests benhaurats "blogs", i mira, potser algú s'hi entrebancarà i li vindrà una idea al cap i la voldrà portar a la pràctica o, si més no, recordarà aquells dies atzarosos però esperançats a l'hora que per circumstàncies diverses vàrem viure junts.
Us saluda cordialment
Manuel Luis Tatjé - 2.006
ENLLAÇOS
Connecta amb la UCE (Universitat Catalana d'Estiu - Prada de Conflent) a la següent adreça:
www.ucestiu.com/-2k
