ANTONI CAYROL (JORDI PERE CERDÀ) IN MEMORIAM
                               

Ara que les teves cendres tènues estan dipositades volàtils en les terres que tant vares estimar de l’Alta Cerdanya, permet-me de fer-te algunes reflexions, perquè te’n has anat sense fer gaire soroll, però ens has deixat tant..! De la teva gegantina humanitat, de la terra, de la Vida, de l’Amor, i de l’esperança, i dels valors més intrínsecs de la noblesa humana, que molts i molts dies de la meva vida, s’emmirallaven en el teu univers, en la teva musicalitat, en el teu art sensible, en el teu esguard paternal i bo, intel•ligent i savi.

No remarcaré les teves indiscutibles capacitats i discurs literari, de l’altre banda dels Pirineus, però molt universal també, això ja ho han fet i ho estant fent doctes i entesos. Jo vaig sentir la teva poesia quan estava en bolquers de molts com i perquè, de les filosofies que mouen l’home i el món: en tenia prou de rebel·lar-me contra la dictadura franquista que castigava durament i crua el meu entorn juvenil.

Quan et vaig conèixer personalment en aquella “Fonda de Sant Antoni” a costat mateix de la Casa de la Ciutat, a Manresa, se que et vaig cantar amb tota la meva passió “protestaire” i sensible de jove inquiet, els teus sentits i meravellosos poemes d’amor i lluita, i la teva emoció, com la de l’Helena, la teva musa estimada, ens va arribar al cor, a la Maria Àngels i a mi, a tots aquells membres del manresà grup “La Roda”.

Des d’aquell moment ja vam quedar compromesos a venir a la Catalunya del Nord, a Perpinyà, a l’entranyable “Llibreria de Catalunya”, que regentaves, ferm difusor de la nostra Cultura Catalana; a aquella “rue de Messidor” on havies viscut i on tantes vegades ens havies acollit, a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, d’aquell any de 1969, del passat S.XX, junt amb els teus amics el Dr. Català i en Pere Verdaguer. Una pel•lícula ens ha passat pel davant, pel que vau representar per nosaltres en aquells moments Antoni Cayrol i Helena, tot uns models de maduresa que volíem seguir... Encara que els anys i la vida ens van allunyar físicament, sempre ha prevalgut el record, inesborrable, indeleble, etern... Acabaré aquesta recordança amb unes frases del gran poema “OH, MÓN”, que vaig tenir l’honor de musicar i cantar:

OH MÓN,

M’HA COSTAT DE PENSAR QUE JO ERA TAMBÉ DELS TEUS,

QUE PORTAVA A L’ESQUENA LA MEVA CÀRREGA D’HOME.

EL DIA QUE LA CARN DEIXI LA CARCANADA,

QUAN TORNARÉ A LA TERRA, A FER FEMS DE LA CALÇ,

AL RITME DE MA VIDA SEGUIRÉ EL TEU COMPÀS

EMMOLLAT D’ARGAMASSA. (Jordi Pere Cerdà)



Manuel Luis Tatjé (Manel Lluis)

         MOR  JORDI PERE CERDÀ, POETA I HUMANISTA


        LA SEVA GEGANTINA FIGURA HUMANA 
        VIURA SEMPRE AL FONS DEL NOSTRE COR,
        ELL JUNTAMENT AMB LA SEVA ESTIMADA
        HELENA, VAN SER VERITABLES MODELS
        DE MADURESA A SEGUIR PER NOSALTRES,
       JOVENALLA INQUIETA DE FINALS DELS SEIXANTA
       DEL SEGLE XX....   UNA DE LES MILLORS COSES
       DE LA NOSTRA VIDA VA SER CONÈIXER-LOS,
       I PER LA MEVA PART POSAR MUSICA I CANTAR
       ALGUNS DELS POEMES MES SENTITS DE LA SEVA
       VIDA QUE VAIG FER MEUS I NOSTRES...

           Manuel Luis Tatjé (Manel Lluis) i Maria Àngels Casals Farré                           
************************************************************************************
S'ha mort Jordi Pere Cerdà, el poeta nord-català
Va ser un activista de la cultura catalana a Catalunya Nord · Conreà la poesia, el teatre i va recuperar el folclore
Diumenge es va morir el poeta Jordi Pere Cerdà (Antoni Cayrol era el seu veritable nom). L'enterrament es farà en l'estricta intimitat. Ha estat una de les figures clau per mantenir la cultura i la identitat catalanes del Rosselló al segle XX. Així ho ha comentat a VilaWeb Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes, que també destaca la seva vessant poètica: 'Tenia una veu singular. Li reconeixem ressons de Verdaguer i de Maragall, sobretot en la força del paisatge, gairabé de violència en molts dels seus poemes. I d'altra banda, també va ser una baula entre la literatura més clàssica i la literatura catalana viva, que afortunadament encara es fa a la Catalunya Nord, però que es troba al límit. Caldria trobar la manera que les noves generacions de rosellonesos reconeguessin aqusta tradició i la continuessin.'
El 1986 la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi i el 1995 Òmnium li va concedir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. La seva obra literària també va ser reconeguda amb el Premi nacional de Literatura el 1999.
Jordi Pere Cerdà havia nascut a Sallagosa (Alta Cerdanya) el 1920. De ben jove va ser un activista polític fent una gran feina durant la Segona Guerra Mundial a la frontera, ajudant a passar persones perseguides pel nazisme cap al sud i persones perseguides pel feixisme cap al nord. Després, durant les dècades dels seixanta i setanta va obrir una llibreria a Perpinya, al mateix espai on ara hi ha la Llibreria Catalana. 'Es va convertir en un ambaixador de la cultura catalana a Perpinyà i en va ser un gran dinamitzador i defensor', explica Izquierdo.
En l'àmbit literari, més enllà de la seva producció poètica, Jordi Pere Cerdà també va conrear el teatre i va recuperar una part de les rondalles tradicionals de la Cerdanya.
L'any passat va ser Poeta d'Honor al Festival de Poesia de Sant Cugat i fa cinc anys va actuar al Col·legi de Licenciats, en un cicle de poesia organitzat per Oriol Izquierdo. VilaWeb va asssitir a l'acte i va enregistrar una sèrie de poemes en MP3.
En aquella ocasió, el poeta va explicar: 'El meu català, l'he tret de l'oralitat. Vaig descobrir que podia escriure en català en temps de la guerra, els anys 40, un temps en què els llibres no corrien com avui, ni tampoc la lectura era tan estesa. Vaig adonar-me que en francès la meva poesia resultava teòrica, i que potser la poesia corresponia a una altra part de l'individu, que és la part més interior, allò que abans en dèiem l'ànima. Són tots els sentits que la nostra fisiologia pot expressar per sentir el món i poder traduir-se en llengua. El meu català primerament és un català oral. Li falta un cert classicisme del que ha pogut sortir de les escoles, de la universitat. És un català, a més, d'un poble que havia restat dins un ambient de pagesia, i li falta aqueixa novetat que les ciutats obliguen a tenir. El meu propòsit amb aquesta antologia ha estat de donar una idea de la meva iniciació al català i de quina manera la llengua m'ha permès de poder entendre'm a mi mateix, com a individu, de fer entrar la història dins el meu pensament'.

Jordi Pere Cerdà