LES CARTES DE SALVADOR ESPRIU i III
Aquest és el poema de Salvador Espriu que vaig anar a cantar-li a casa seva, i que mai no acompanyaria la pel·lícula "LAIA" tot i els esforços del poeta prop del guionista i algú més. De fet era i és un poema llarg per explícit, i als realitzadors del film potser els va "mancar espai". Aneu a saber..!Perquè al poeta sí que li va satisfer el meu treball sobre el seu poema, si no hagués sigut així crec que m'ho hagués dit. Salvador Espriu era precís -molt precís- en les paraules, i l'últim que hagués fet és enganyar un jove. Això em consta.
BODA DE LAIA
Marxen per l'espessa
boira, molt mudats;
clenxes, mantellines,
colls encarcarats.
No saben com fer-s'ho
per ficar-hi golls,
fangueigen, rallisquen,
envesteixen tolls.
Contempleu la noia,
quina faç de mort !
Sembla que camini
ben a contra cor.
A l'església buida
el nuvi l'espera,
del fred li sagnaven
panellons d'orelles.
Vent de mar penetren
per forats i escletges,
lentament movia
ex-vots de navetes
de bavord vers estribord:
bergantins, pollacres,
bucs de galerons.
Avisen campanes
que la nuvia ve.
Els seguicis paren
en lloc avinent.
Deixen els promesos
davant de Sant Elm:
or barroc, candeles,
roses de paper.
El rector comença
a casar-los. Te
la color trencada,
llavis moradencs.
Adreça la parla
als nous contraents.
Amics i família
miren satisfets.
Vigilen que diguin
amb veu ferma el si.
Quan arribi l'hora
no l'hauran sentit.
Atacava l'orgue
acords d'ocasió
a l'altar s'obrien
magnes velacions.
Es cansen de pressa
tots els convidats.
Tossien, remuguen,
riuen amb esclat.
Sorollen cadires
s'escampen badalls,
creuen que la missa
mai no acabarà.
A la fi sortien
mig baldats, entercs.
Sort que de seguida,
menjaran calent,
encara que siguin
hostes de ganyons,
conten atipar-se
d'arròs i canelons,
llobina, llagosta,
conill, pollastrot,
gelats, cafè, crema,
tabacs i licors.
Tornaven solemnes
pels carrers estrets.
Els veïns voltaven
marit i muller.
Els desitgen feina,
descendència, pau,
salut, llarga vida
i felicitat.
Filles de Maria,
seques, virginals,
plenes de cabories,
a la falda un gat,
pensen i rumien
riques de detall,
quan ambdós se trobin sols,
"què passarà ?"
... ....... .....
Si voleu tota la informació sobre aquest gran poeta cliqueu aquesta adreça :
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada