CONCERT DEL "GRUP COSES" AL CAT 2014- 1ª PART

CONCERT DEL "GRUP COSES" AL CAT 2014- 1ª PART
AL CAP DELS ANYS TOT SEGUEIX BEN VIGENT- FELICITATS PER RECORDAR-NOS-HO!

CONCERT DEL "GRUP COSES" AL CAT 2014 - 2ª Part

CONCERT DEL "GRUP COSES" AL CAT 2014 - 2ª Part
QUANTS RECORDS EN POCA ESTONA! PER MOLTS ANYS!!!

EL NEN D'HIROSHIMA

GRACIES TERESA, PER SER COM ERES

GRACIES TERESA, PER SER COM ERES
PAISSATGE DE L'EBRE

HOMENATGE A TERESA REBULL, QUE HA DEIXAT EL COS...

HOMENATGE A TERESA REBULL, QUE HA DEIXAT EL COS...
PERQUÈ HAS VINGUT HAN FLORIT ELS LILARS....

divendres, de gener 22, 2021

HA MORT JORDI FÀBREGAS I CANADELL, UN ALTRE DELS FUNDADORS DEL GRUP "LA RODA" DE MANRESA


   ... Jordi,  on siguis el teu amor i la teva joia t'acompanyen, i dels teus llavis aflora una eterna inextingible cançó que ens identifica...

Ha mort als seixanta-nou anys un dels més reconeguts músics i interpret de la Música i la Cançó Popular Catalana,  Jordi Fabregàs una veritable llegenda que deixa un buit insubstituïble al cor dels Països Catalans.

Al llarg de la seva trajectòria va rebre diversos reconeixements: Premi Cultura Popular 1995;  Bages de Cultura l'any 2016,  i el 2020 la Creu de Sant Jordi.

Va ser el fundador del CENTRE ARTESÀ TRADICIONARIUS, enfront del qual havia estat fins fa ben poc.

Compromès amb el País i la seva gent,  inspirador constant d'iniciatives sempre vinculades amb la Cultura Popular,   Mestre de noves gernacions de músics i cantants, home sensible i incansablle.

Quan als anys seixantes va ser dels joves entusiastes del Grup La Roda, vam conèixer ja la gran persona que seria al llarg de la seva vida, així com el bressol cultural d'on ell procedia i emergia, Sallent, amb una familia que des del primer moment el va projectar i el va animar a emprendre el seu camí que tant prolífic ha arribat a ser.

Gràcies per tot, Jordi, se del cert, el molt que et trobarem a faltar, sobretot els teus col·laboradors més pròxims, però també els que com jo et sabíem al peu del canó, sense haver-nos relacionat tant aquests darrers anys.



dilluns, de juny 24, 2019

MOR RAMON PAYÀS, UN DELS PRIMERS MEMBRES DEL GRUP "LA RODA" DE MANRESA


Es una noticia breu i disposem de pocs detalls que la puguin complementar.  La premsa en general es fa ressò amb més detall de les seves activitats laborals, esportives i polítiques.  Aqui simplement reconèixer-lo un cop més com a membre fundador del Grup La Roda de Manresa, en la dècada dels seixanta on Ramón premé la guitarra i cantà les seves inquietuds, durant un temps que pocs recorden.  Actualment tenia 70 anys.  I  des d'aquest Blog el recordem amb il·lusió.  Fins sempre amic Ramón!

diumenge, de maig 22, 2016

UNA FOTOGRAFIA RECUPERADA I IRREPETIBLE DELS ANYS SETANTES


Aquesta és una "foto" recuperada enmig d'una gran exposició de fotografies i personatges vinculats a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent (Catalunya del Nord). La van localitzar el nostre bon amic Josep Torradeflot en el transcurs d'una visita familiar que van fer a Prada, i allotjats a l'alberg "Pau Casals - Canigó" Seu de la Universitat Catalana d'Estiu des de la seva primera edició del 1969,  es van trobar amb aquesta exposició fotogràfica de gairebé totes les edicions que hi ha hagut fins al present.  Ens la va fer arribar cosa que li agraïm pels bons i                                                                                                                               entranyables records que ens porta.
D'esquerra a dreta hi podem veure el aleshores jove fill d'en Pere Verdaguer, gairebé al seu davant hi podem veure Elena Cayrol (esposa d'Antoni Cayrol), tot seguit el ja desaparegut Dr. Francesc Català de Vinçà,  al seu costat en Pere Verdaguer, Maria Àngels Casals, Manuel Luis Tatjé (Manel Lluis) i al seu costat Antoni Cayrol (Jordi Pere Cerdà) desaparegut també l'any 2011.  Units per la poesia i la cançó i el vincle de la Universitat Catalana d'Estiu.

dimecres, de novembre 26, 2014

EN EL TRASPÀS DE GABRIEL MORA I ARANA, POETA, MESTRE EN GAI SABER I GRAN ESPERANTISTA

El Mestre i Poeta ha volat
vers Isabel, la seva Musa, 
amb el bagatge
esplendorós 
de la seva inspiració
permanent...
L'home de Fe
infrangible
ha entrat a Itaca
ple de llum,
sense odis ni rancúnies,
digne i humil...
L'ànima austera i senzilla
que tant va estimar 
aquesta terra catalana,
i ens en va ensenyar
des de la profunditat
del seu Cor,
l'esperantista entusiasta,
amic i conseller amatent,
ha retornat sense fer soroll, 
discretament i en quietud
-tal com era entre nosaltres-
a la Llar de la Pau.
Gràcies, Gabriel pel teu exemple,
la teva constància i la teva Saviesa
que tants compartim:
estàs fent el teu camí
però seguiràs entre nosaltres
com far inextingible!

Visca els Poetes Catalans!!

Visca Catalunya Lliure!!

                                                                                MLT-2014

dimarts, de març 25, 2014

HOMENATGE AL POETA MANRESÀ GABRIEL MORA I ARANA I EXPOSICIÓ A LA BIBLIOTECA DEL CASINO DE LA CAPITAL DEL BAGES

                            
contemplant la placa de l'acte entregada al poeta pel Conseller de Cultura de l'Ajuntament de Manresa, Calmet.

Amb motiu del Dia Mundial de la Poesia i a instàncies d'Omnium Cultural i l'Ajuntament de Manresa, aquest divendres 21 de març del 2014, s'ha dut a terme un emotiu homenatge al Poeta i Mestre En Gai Saber, alhora que gran expert i divulgador de l'idioma universal Esperanto, en GABRIEL MORA I ARANA.  

Dins de l'emotiu acte on Gabriel era acompanyat de la seva filla Gerta, diferents poetes de la Catalunya Central han llegit poemes de l'extensa obra del poeta manresà seleccionats per ell mateix i n'ha llegit un també ell directament, dels darrers que ha escrit. Els poetes lectors han sigut: Josep Maria Aloy, Josep Fàbrega, Lluís Calderer, Montserrat Altarriba, Climent Forner, Jordi Pàmies, Josep Tomàs Cabot i Joan Vilamala.
També s'ha repartit a tots els assistents l'AUCA DE GABRIEL MORA i ARANA obra de Joan Vilamala.
Gabriel Mora, de qui tinc l'honor de ser nebot, va néixer a Castellar del Vallès i resideix a Manresa des dels 13 anys. També va quedar inaugurada l'exposició "Gabriel Mora i Arana. Paraula de Poeta" que hom pot visitar fins el 28 de març a la Biblioteca del Casino dins l'horari habitual.

                                                       
amb la seva eterna musa Isabel....
El rector de la parròquia de Crist Rei de Manresa, Estanislau Corrons, el va saludar dins l'acte amb molt d'afecte, donant-li un missatge especial del Bisbe Emèrit de Girona, qui va manifestar estar en essència en l'emotiu acte.
PER MOLTS ANYS, GABRIEL!!

                                                     
Gabriel Mora en un gràfic de la seva AUCA.


Algunes de les més premiades obres de Gabriel Mora i Arana

També va traduir a l'idioma universal Esperanto l'obra de Salvador Espriu "Cementiri de Sinera".


dijous, de desembre 05, 2013

EL GRUP "COSES", ANTICS MEMBRES DE "LA RODA" REMEMOREN LA TASCA DELS ANYS SETANTES

                               MIQUEL ESTRADA&TON RULLÓ&JORDI FÀBREGAS: JUNTS DE NOU!


Aquesta és la nova que veig amb tant de goig i que sorprendrà i alegrarà molts manresans i bagencs d'aquells anys setantes,  que vàren ser tant fructuosos i clarificants per ells, per les seves vides i pel seu futur: en la foto mostren els tres vinils formidables que sintetitzen el seu treball i inquietuts,  i que, alhora els donaren embrenzida per caminar cada un el seu propi camí en la vida.
"Ens ve de gust tornar-ho a provar, però el nostre plantejament no és anar gaire més enllà" manifesten els "coses" en l'entrevista que el diari Regió7 els fa aquest dijous 5 de desembre del 2013, hores abans de la seva actuació a "El Sielu"  que els ha convidats en el seu "Club de la Cançó" on se'ls poldrà tornar a sentir després de més de tres dècades, a partir de les 21 hores.  Per tots els que hi vulgueu anar: "El Sielu" Plaça de Valldaura, 1, Manresa.
Felicitats Amics per seguir reivindicant aquells anhels de llibertat, tant vigents encara avui!         ML

dijous, de novembre 01, 2012

dimarts, de novembre 22, 2011

NEIX EL DUET CATALÀ " HEURA"
(PAISATGE DE SORRA I VENT)

MEDITERRANIA







                                 entreu a la seva pàgina i escolteu el tema "MEDITERRANIA"
                                 cliqueu en l'apartat "Media": http://www.wix.com/heuramusica/info

dimarts, de setembre 20, 2011

ANTONI CAYROL (JORDI PERE CERDÀ) IN MEMORIAM
                               

Ara que les teves cendres tènues estan dipositades volàtils en les terres que tant vares estimar de l’Alta Cerdanya, permet-me de fer-te algunes reflexions, perquè te’n has anat sense fer gaire soroll, però ens has deixat tant..! De la teva gegantina humanitat, de la terra, de la Vida, de l’Amor, i de l’esperança, i dels valors més intrínsecs de la noblesa humana, que molts i molts dies de la meva vida, s’emmirallaven en el teu univers, en la teva musicalitat, en el teu art sensible, en el teu esguard paternal i bo, intel•ligent i savi.

No remarcaré les teves indiscutibles capacitats i discurs literari, de l’altre banda dels Pirineus, però molt universal també, això ja ho han fet i ho estant fent doctes i entesos. Jo vaig sentir la teva poesia quan estava en bolquers de molts com i perquè, de les filosofies que mouen l’home i el món: en tenia prou de rebel·lar-me contra la dictadura franquista que castigava durament i crua el meu entorn juvenil.

Quan et vaig conèixer personalment en aquella “Fonda de Sant Antoni” a costat mateix de la Casa de la Ciutat, a Manresa, se que et vaig cantar amb tota la meva passió “protestaire” i sensible de jove inquiet, els teus sentits i meravellosos poemes d’amor i lluita, i la teva emoció, com la de l’Helena, la teva musa estimada, ens va arribar al cor, a la Maria Àngels i a mi, a tots aquells membres del manresà grup “La Roda”.

Des d’aquell moment ja vam quedar compromesos a venir a la Catalunya del Nord, a Perpinyà, a l’entranyable “Llibreria de Catalunya”, que regentaves, ferm difusor de la nostra Cultura Catalana; a aquella “rue de Messidor” on havies viscut i on tantes vegades ens havies acollit, a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, d’aquell any de 1969, del passat S.XX, junt amb els teus amics el Dr. Català i en Pere Verdaguer. Una pel•lícula ens ha passat pel davant, pel que vau representar per nosaltres en aquells moments Antoni Cayrol i Helena, tot uns models de maduresa que volíem seguir... Encara que els anys i la vida ens van allunyar físicament, sempre ha prevalgut el record, inesborrable, indeleble, etern... Acabaré aquesta recordança amb unes frases del gran poema “OH, MÓN”, que vaig tenir l’honor de musicar i cantar:

OH MÓN,

M’HA COSTAT DE PENSAR QUE JO ERA TAMBÉ DELS TEUS,

QUE PORTAVA A L’ESQUENA LA MEVA CÀRREGA D’HOME.

EL DIA QUE LA CARN DEIXI LA CARCANADA,

QUAN TORNARÉ A LA TERRA, A FER FEMS DE LA CALÇ,

AL RITME DE MA VIDA SEGUIRÉ EL TEU COMPÀS

EMMOLLAT D’ARGAMASSA. (Jordi Pere Cerdà)



Manuel Luis Tatjé (Manel Lluis)

dimarts, de setembre 13, 2011

         MOR  JORDI PERE CERDÀ, POETA I HUMANISTA


        LA SEVA GEGANTINA FIGURA HUMANA 
        VIURA SEMPRE AL FONS DEL NOSTRE COR,
        ELL JUNTAMENT AMB LA SEVA ESTIMADA
        HELENA, VAN SER VERITABLES MODELS
        DE MADURESA A SEGUIR PER NOSALTRES,
       JOVENALLA INQUIETA DE FINALS DELS SEIXANTA
       DEL SEGLE XX....   UNA DE LES MILLORS COSES
       DE LA NOSTRA VIDA VA SER CONÈIXER-LOS,
       I PER LA MEVA PART POSAR MUSICA I CANTAR
       ALGUNS DELS POEMES MES SENTITS DE LA SEVA
       VIDA QUE VAIG FER MEUS I NOSTRES...

           Manuel Luis Tatjé (Manel Lluis) i Maria Àngels Casals Farré                           
************************************************************************************
S'ha mort Jordi Pere Cerdà, el poeta nord-català
Va ser un activista de la cultura catalana a Catalunya Nord · Conreà la poesia, el teatre i va recuperar el folclore
Diumenge es va morir el poeta Jordi Pere Cerdà (Antoni Cayrol era el seu veritable nom). L'enterrament es farà en l'estricta intimitat. Ha estat una de les figures clau per mantenir la cultura i la identitat catalanes del Rosselló al segle XX. Així ho ha comentat a VilaWeb Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes, que també destaca la seva vessant poètica: 'Tenia una veu singular. Li reconeixem ressons de Verdaguer i de Maragall, sobretot en la força del paisatge, gairabé de violència en molts dels seus poemes. I d'altra banda, també va ser una baula entre la literatura més clàssica i la literatura catalana viva, que afortunadament encara es fa a la Catalunya Nord, però que es troba al límit. Caldria trobar la manera que les noves generacions de rosellonesos reconeguessin aqusta tradició i la continuessin.'
El 1986 la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi i el 1995 Òmnium li va concedir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. La seva obra literària també va ser reconeguda amb el Premi nacional de Literatura el 1999.
Jordi Pere Cerdà havia nascut a Sallagosa (Alta Cerdanya) el 1920. De ben jove va ser un activista polític fent una gran feina durant la Segona Guerra Mundial a la frontera, ajudant a passar persones perseguides pel nazisme cap al sud i persones perseguides pel feixisme cap al nord. Després, durant les dècades dels seixanta i setanta va obrir una llibreria a Perpinya, al mateix espai on ara hi ha la Llibreria Catalana. 'Es va convertir en un ambaixador de la cultura catalana a Perpinyà i en va ser un gran dinamitzador i defensor', explica Izquierdo.
En l'àmbit literari, més enllà de la seva producció poètica, Jordi Pere Cerdà també va conrear el teatre i va recuperar una part de les rondalles tradicionals de la Cerdanya.
L'any passat va ser Poeta d'Honor al Festival de Poesia de Sant Cugat i fa cinc anys va actuar al Col·legi de Licenciats, en un cicle de poesia organitzat per Oriol Izquierdo. VilaWeb va asssitir a l'acte i va enregistrar una sèrie de poemes en MP3.
En aquella ocasió, el poeta va explicar: 'El meu català, l'he tret de l'oralitat. Vaig descobrir que podia escriure en català en temps de la guerra, els anys 40, un temps en què els llibres no corrien com avui, ni tampoc la lectura era tan estesa. Vaig adonar-me que en francès la meva poesia resultava teòrica, i que potser la poesia corresponia a una altra part de l'individu, que és la part més interior, allò que abans en dèiem l'ànima. Són tots els sentits que la nostra fisiologia pot expressar per sentir el món i poder traduir-se en llengua. El meu català primerament és un català oral. Li falta un cert classicisme del que ha pogut sortir de les escoles, de la universitat. És un català, a més, d'un poble que havia restat dins un ambient de pagesia, i li falta aqueixa novetat que les ciutats obliguen a tenir. El meu propòsit amb aquesta antologia ha estat de donar una idea de la meva iniciació al català i de quina manera la llengua m'ha permès de poder entendre'm a mi mateix, com a individu, de fer entrar la història dins el meu pensament'.

Jordi Pere Cerdà

dilluns, d’agost 18, 2008

CANÇONS PER SABER D'ON VENIM

CANÇONS PER NO OBLIDAR D'ON VENIM


CANÇONS PER RECORDAR D'ON VENIM

ROSA ZARAGOZA: RES NO ES MESQUI
- HOMENATGE A JOAN SALVAT PAPASSEIT -




MARIA DEL MAR BONET: DANSA DE LA PRIMAVERA


RAIMÓN: JO VINC D'UN SILENCI

GRUP DE FOLK: ESCOLTA-HO EN EL VENT

ARA VA DE BO: EL GRIPAU BLAU

OVIDI MONTLLOR: HOMENATGE A TERESA


LLUIS LLACH: L'ESTACA

RAFAEL SUBIRACHS: LA GUERRA DELS SEGADORS


FRANCESC PI DE LA SERRA&PACO IBAÑEZ:L'HOME DEL CARRER


MARIA LAFFITTE: CANÇONS TRADICIONALS DE CATALUNYA -MEDITERRÀNIA ESPECTACLES D'ARREL TRADICIONAL - MANRESA-


JAUME SISA:QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL

PAU RIBA: NOIA DE PORCELLANA

MARINA ROSSELL: PER TU PLORO

TERESA REBULL: PAISATGE DE L'EBRE

dijous, de desembre 27, 2007

LES CARTES DE SALVADOR ESPRIU i III


Aquest és el poema de Salvador Espriu que vaig anar a cantar-li a casa seva, i que mai no acompanyaria la pel·lícula "LAIA" tot i els esforços del poeta prop del guionista i algú més. De fet era i és un poema llarg per explícit, i als realitzadors del film potser els va "mancar espai". Aneu a saber..!Perquè al poeta sí que li va satisfer el meu treball sobre el seu poema, si no hagués sigut així crec que m'ho hagués dit. Salvador Espriu era precís -molt precís- en les paraules, i l'últim que hagués fet és enganyar un jove. Això em consta.
BODA DE LAIA
Marxen per l'espessa
boira, molt mudats;
clenxes, mantellines,
colls encarcarats.
No saben com fer-s'ho
per ficar-hi golls,
fangueigen, rallisquen,
envesteixen tolls.
Contempleu la noia,
quina faç de mort !
Sembla que camini
ben a contra cor.
A l'església buida
el nuvi l'espera,
del fred li sagnaven
panellons d'orelles.
Vent de mar penetren
per forats i escletges,
lentament movia
ex-vots de navetes
de bavord vers estribord:
bergantins, pollacres,
bucs de galerons.
Avisen campanes
que la nuvia ve.
Els seguicis paren
en lloc avinent.
Deixen els promesos
davant de Sant Elm:
or barroc, candeles,
roses de paper.
El rector comença
a casar-los. Te
la color trencada,
llavis moradencs.
Adreça la parla
als nous contraents.
Amics i família
miren satisfets.
Vigilen que diguin
amb veu ferma el si.
Quan arribi l'hora
no l'hauran sentit.
Atacava l'orgue
acords d'ocasió
a l'altar s'obrien
magnes velacions.
Es cansen de pressa
tots els convidats.
Tossien, remuguen,
riuen amb esclat.
Sorollen cadires
s'escampen badalls,
creuen que la missa
mai no acabarà.
A la fi sortien
mig baldats, entercs.
Sort que de seguida,
menjaran calent,
encara que siguin
hostes de ganyons,
conten atipar-se
d'arròs i canelons,
llobina, llagosta,
conill, pollastrot,
gelats, cafè, crema,
tabacs i licors.
Tornaven solemnes
pels carrers estrets.
Els veïns voltaven
marit i muller.
Els desitgen feina,
descendència, pau,
salut, llarga vida
i felicitat.
Filles de Maria,
seques, virginals,
plenes de cabories,
a la falda un gat,
pensen i rumien
riques de detall,
quan ambdós se trobin sols,
"què passarà ?"
... ....... .....
Si voleu tota la informació sobre aquest gran poeta cliqueu aquesta adreça :

dissabte, de desembre 22, 2007

LES CARTES DE SALVADOR ESPRIU
II









Aquell espaiós i lluminós despatx en que ens va atendre, que donava al Passeig de Gràcia, ja ens va imposar, era el seu despatx d'advocat i de poeta. Abans que res va graduar la claror que entrava a l'estança amb tota meticulositat. Creava així l'ambient més propici i agradable, al diàleg que tindriem. També i abans d'entrar en altres detalls, va voler coneixer noms i cognoms dels presents com per més familiaritzar-se amb aquella jovenalla que érem nosaltres. Tot seguit amb veu serena i baixa ens va parlar. Aquell home respectat pel seu compromís i per la seva gran vàlua, sobretot per les noves gernacions que emergien, el savi Poeta de Sinera, que clamava per Sheparad i contra les guerres fratricides, l'home que havia escrit l' "Assaig de Càntic en el Temple" i "Indesinenter", que Raimón havia cantat amb magistral passió, aquell Pare, per nosaltres encara, d'una Catalunya que es debatia entre els estertors finals de la llarga nit de la Dictadura, aquell home que amb la seva actitud ens passava la torxa ben alta i encesa de la Llengua i la Cultura Catalanes, resistint incansablement totes les repressions, i atiant-nos a continuar la tasca, aquell home que vibrava amb la televisada sèrie dedicada a la vida de Verdi, aquell home de mirada greu, severa i disciplinada, que reia poc, però que transmetia una fina ironía que traspuava la seva gran intel·ligència, en fi, aquell home va dedicar una part del seu temps valiosíssim a nosaltres, que el vam escoltar bocabadats d'admiració... Davant seu i amb una certa tremolor a les cames, vaig cantar el seu poema "Boda de Laia", que el va complaure molt, en ser així, ja vaig respirar tranquil !
La Carta segona:
Barcelona, 20 de Setembre de 1969
Sr.
Manuel Lluís
Manresa.
Estimat amic:
Excusi'm el petit retard a contestar la seva carta del dia nou, però he tingut molta feina i altrament no estic gens bo.
Els èxits de tots vostès en general i els de vostè en particular m'han emplenat de satisfacció i d'alegria. He llegit, és clar, els comentaris de J. Giralt i de P.V.. És indubtable que a Prada "han fet forat", com se sol dir. Ara cal que no es dormin sobre els llorers.
Els agraeixo de debó la foto tan simpàticament dedicada. És clar que no s'han sentit forasters a Conflent, perquè no s'han mogut de casa: no ho oblidin mai, ni tolerin que ningú ho ignori. El tractat de 1659 per a nosaltres no compta. Amén.
Em parla de "Boda de Laia" com d'un fet. Jo no ho sé d'una manera tan categòrica, ni de bon tros, i no voldria que vostè se sentís al capdavall decebut. Jo la vaig recomanar molt i molt, això sí, però no em corresponia - ni em correspon - decidir l'assumpte. Que això quedi clar i que no hi hagi un malentès, sobretot ! Perquè amb la gent del singular món del cinema cal anar amb peus de plom. Jo n'he parlat diverses vegades amb el guionista senyor Vidal Alcover (que és un cavaller i no pertany pas al subdit món), i aquest afirma que ha establert un personal contacte amb "LA RODA" i amb vostè i que l'afer va per bon camí. Però que no està encara resolt, perquè si el músic, i si la música, i si la direcció, i si els productors, i si etc. Ull, doncs, estimat Manuel Lluís ! Perquè no hi ha cosa que em sàpiga més greu que la decepció d'un jove. Per mi, però, no quedarà això de banda, li ho ben prometo.
M'interessa molt que estigui polint la "Cançó Banal". M'interessa molt tot el que faci "LA RODA".
Saludi de part meva tots els excel·lents amics de l'un i de l'altra sexe, en primer lloc les senyoretes, com és natural.
Disposi sempre del seu afm.
Espriu.
La pel·licula "LAIA" es va dur a terme i es va estrenar arreu dels Països Catalans.
Però el meu projecte no hi va entrar tot i els esforços de Salvador Espriu. Ja ho diu ell mateix aquest món del cinema sovint no respecta coses bàsiques. La cançó "Boda de Laia" (que òbviament hagués hagut de sonar mentre la Laia es casava) va restar en el meu record - i hi resta - com una de les cançons que em va fer somiar.
En la pròxima entrada final de "Les Cartes de Salvador Espriu".
Manuel Luis Tatjé

divendres, de desembre 21, 2007



LES CARTES DE SALVADOR ESPRIU

I













Amb la perspectiva dels anys transcorreguts les coses prenen un caire més tranquil i serè que no pas en el moment en que van ser viscudes. Ara, després de trenta nou anys m'he llegit novament les dues cartes -correspondència efímera- d'un dels Poetes més grans de Catalunya, que també, vaig tenir la sort de conèixer personalment, visitant-lo en més d'una ocasió a casa seva, del Passeig de Gràcia 132 en ocasió d'haver "convertit" en cançó tres poemes seus: "Boda de Laia", "Baralla de Dos Cecs Captaires" i "Cançó Banal de la Ciutat de Ctesifon".
Eren els temps del grup "La Roda" és a dir 1969- 1970, teniem molta esperança, moltes ganes de fer coses, i érem molt joves, no imaginavem pas com seria el futur...
Avui donat que tinc aquest Bloc dedicat al "Grup La Roda en el Record", recordaré, si us abelleix, aquelles cartes fetes amb tota la seva erudició per Salvador Espriu, que em va remetre, i a més, en moments en que en tenia gairebé necessitat. I per fer-ho les transcriuré de la seva menuda i personalíssima lletra, que podeu veure al costat de la seva imatge, fins a aquest espai:
Barcelona, 22 d'Agost de 1969
Sr.
Manuel Lluís
Manresa.
Estimat amic:
Li agraeixo molt la tramesa de la seva carta, del seu poema, i de les adreces dels amics que integren l'interessant grup "LA RODA". Mirin de mantenir-lo. És importantíssim per al nostre país l'existència de nuclis locals de cultura i en contacte amb Barcelona però en una actitud de diàleg independent, i fins i tot, si cal, en pugna amb ella: la macrocefalia de la capital és perillosa i pot arribar a ser funesta per a la nostra nació.
Veig que des de molt jove, la vida, la proteica i implacable vida, l'ha provat amb molta duresa i potser amb una ma massa feixuga, i sobretot amb la prematura mort del seu pare. Però cal prendre-la tal com és, i vostè ha reaccionat d'una manera adequada, és a dir, com un home. No es deixi mai descoratjar i pot disposar de mi en tot allò que necessiti.
No tingui pressa en el seu treball literari i poètic: és un llarg, molt llarg aprenentatge, i tots vostès han d'aprendre molt: ortografia, sintaxi, lèxic, literatura, cultura en general, etc. Tot això és molt pesat i difícil, però no impossible, i altrament no ho poden ni evitar, ni negligir. I després de l'esforç, no és gens segur que, al capdavall arribin a cap satisfactori resultat.
La cultura occidental és molt vella i treballada, tot ja ha estat dit, de cent mil aspirants a poeta n'arriba un - i encara gràcies -, però endavant si estan disposats a provar-ho i a pagar-ne aquest terrible preu. En el que pugui jo els ajudaré - perquè crec que tinc el deure de servir i procurar d'orientar tothom i sobretot els joves.
Però que quedi ben clar i entès que jo començo per mi mateix, en la severitat del meu judici, i no estic gens segur - gens ni mica - del valor i de la perdurabilitat del meu esforç i de la meva obra.
Ni per un sol moment no se m'ha acudit que vostè es vulgui aprofitar de mi - ni tampoc cap dels seus companys - estigui tranquil.
Moltes gràcies, una vegada més, per les seves dues cançons (que són molt boniques i enecertades, i desitjaria de debó que "LAIA" quedés incorporada a la pel·licula) i, sobretot per la seva confiança.
- No escriguis "Manel" (familiar i dialectal), sinó "Manuel" -. Molts records a tots els bons amics de "LA RODA"- Sempre seu afm.
Espriu.
Fins aquí la primera carta, en la pròxima entrada trobareu la segona.
Manuel Luis Tatjé

dijous, de setembre 21, 2006

EMPREMTES IRREPETIBLES I INOBLIDABLES DELS DIES DEL "GRUP LA RODA" DE MANRESA...



A


























En aquestes "ja velletes" fotografies hom hi pot reconèixer, en diferents moments i llocs, els següents components del "GRUP LA RODA" de Manresa (que no hi són tots) i algunes altres persones que van ser molt significativament pròximes al Grup:
Carme Marzo, Josep Pich, Joaquim Sivillà (assessors i consellers valiosíssims del Grup). Teodor Marcos, cantautor, Jordi Fabregas, cantautor, Miquel Estrada, Anton Rulló i Jordi Fabregues: "Coses..." amb tot un repertori inolvidable, Montserrat Ginesta, cantautora, MªAngels Casals, col·laboradora, Manel Lluis, cantautor. Jordi Pere Cerdà, poeta i escriptor nord-català(avui candidat a premi Nobel de literatura) a qui Manel Lluis va musicar alguns dels poemes més significatius de la seva Obra Poètica. La seva esposa Elena. El Dr. Francesc Català de Vinçà, Pere Verdaguer i familia, personalitats, juntament amb Antoni Cayrol, molt destacades de la Catalunya del Nord.

(Us recomano la lectura de l'article "COM LA FONT QUE SEMPRE BROLLA" que trobareu en aquest mateix Bloc)

Manuel Luis Tatjé







dimarts, de setembre 05, 2006


JORDI PERE CERDÀ: UN MÓN CAPTIVADOR I APASSIONANT...

III

Malgrat el meu progressiu allunyament del món de la cançó, i algunes visites esporàdiques a l'Antoni i l'Elena, tant a Perpinyà com a la Cerdanya, on aquests últims anys ha fixat la seva residència, mai no podrem oblidar, ni la MªÀngels ni jo, el bé i la il·lusió que ens han fet la seva amistat, la seva sensibilitat de persones i tot el que vam aprendre d'ells, tan de la poesia seva, com del tracte amb les seves persones. Avui, Jordi Pere Cerdà te la seva Obra literària abastament reconeguda (Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1.995) però a més de la Poesia, ha conreat el teatre, recordem "Quatre Dones i el Sol" representada a Barcelona diverses vegades, "Angeleta", "La Set de la Terra", "Contalles de Cerdanya", "Cant Alt;autobiografia literària. El 1985 havia rebut el premi Crítica Serra d'Or-Contes, el 1986 se li atorga la Creu de Sant Jordi i el 1998 va rebre el Premi Nacional de Literatura per la novel·la "Passos Estrets per Terres Altes".
Se'ns va quedar com un tresor molt intim i especial a la MªÀngels i a mi, el tracte de parella (ho he esmentat en la primera "entrada") i no vull deixar de recalcar-ho aquí.
Aquest món de descoberta l'un de l'altra, de projecte de futur en comú, de respecte molt profund entre l'un i l'altre. Qui vulgui entendre això que dic, podria agafar l'Obra Poètica de Jordi Pere Cerdà i començar de llegir molt pausadament el "DIETARI DE L'ALBA" dedicat a Elena, i on hi ha reflectits amb una maduresa serena i exquisida alguns moments dels més importants i intims en el temps, expressats amb les paraules precises, les comes i els punts. Alguns d'aquests moments estan cristal·litzats en els cors dels seus protagonistes, Antoni i Elena, i evidentment en els Poemes del "DIETARI". Alguns d'aquests poemes els vaig gosar musicar i interpretar. La brillantor dels seus ulls quan sentien un jove del Bages, obrer, sense una excessiva preparació, autodidacte, cantant, interpretant, aquelles sensibilitats amb uns senzills acords de guitarra i la seva veu, ho diu tot. L'afecte indeleble que això va causar a ells i a mi, és quelcom perenne, imborrable, encara que no ens vegem més.
Per això quan miro la dedicatòria que em feu, quan m'obsequià amb un exemplar de la seva Obra Poètica (Edició de l'any 1966), reviu en mi tota aquesta corrent afectiva i de plena identificació humana que es va produir des del primer moment en que em va "caure a les mans" aquell "Ara que l'Hivern..." . La dedicatòria diu així: Per en Manel Luis i Tatjé: el primer que va sentir aquests poemes en paraules de música. Pel meu meravellament, jo sé tot el valor del seu do musical. Amistat. Cerdà".
SE QUE TENS SECRETS
Sé que tens secrets.
Igual que l'arbre, guaites
amb milers d'ulls
mig clucs entre les fulles;
que tens secrets de mar
sota la copa tendra,
afinada, del ventre,
en ressaca de rius,
vespilles dins ta sang
amb exòtics colors
de peix equatorial.
Tots ells freguen mon cos
amarrat ala nit
on jaus tan calmament,
concreta,
mineral,
illa d'apagat foc.
Amb el gest de ta ma,
que et serva,
tinc esment
que et travessa el meu somni
avançant dins ton cos
com una cremadura
en el viu de la carn.
M'enganyo ?
No goso
tan sols clavar l'esguard.
Escolto
el moviment del marbre,
si em pervé
el frisar d'un sospir.
Jo voldria ferir
el país del teu son.
Jordi Pere Cerdà (Dietari de l'Alba)
PRIMAVERA SECRETA
Primavera secreta,
la que obre els fruits del teu pit,
La neu encarapaça de glaç el Pirineu,
l'arbre és sec, l'ovella escriu
dins l'aire herbes per al seu rosec,
i l'aigua te un vestit fet d'escates.
Però tu tens calentors de Juny
que t'encenen el cos.
I el magraner sembrat en l'hort dels nostres jocs
t'ha apoderat de llum,
i fa esclatar la fruita solar del teu si
en una via làctea d'una infinitat d'estels.
Misteriosa primavera,
la que extravia endins ton ésser,
com l'arbre a batzegades anhela i sap trobar el sol
girant-te tensa i sencera,
vers aquell doll d'estranya dolçor que recorre els camins callats
del teu imperi.
Car tu ets tota llet.
Ets
cames, braços, testa i tronc;
una dea que es mou
en un món apartat.
Preocupada essencialment
d'un gest
que saps com de memòria,
un gest après al pas de l'ànima:
posar al viu dels seus llavis
la rosa que et fa nèixer.
Primavera del cos
pacientment madurada,
pedra a pedra.
Saons acumulades
en deserta unitat,
amb el desig intern,
gelós, d'una marea
inflant la cicatriu
glaçada
de nostres solituds
fins en aquest part,
firmat per la nostra paraula.
Domini pressentit,
anhelat,
resplandent
món astral
navegant dins l'èter de ta sang,
fet d'estrelles de llet
i embranzides de sang.
Jordi Pere Cerdà (Dietari de l'Alba)
ELLA
Ha arribat el mar fins al pas de la porta. El mar
estès on aigua i sol barregen els ulls. El mar
immens de ta sang i la meva. La gota que és nostra
i la sang de tothom. I nos que sem gota i gota
lligats a la gran marea que ens porta. Nos vigilants
tremolosos a eixida de la nit. Caminants d'un
desert de canyes i sorrals. Vigilants tremolosos
del canyissar crucificat de nostra nit, hem besat
aqueix mar de genolls piadosos, amb el llavi cremat,
obert, tens a la meravellosa ruixada.
Mar que iodes i sal enclouen d'un etern passat i de
l'avenir. Mar gràvid de tots els silencis passats, de tots
els crims, com dels perdons. Pacient mar que tots els
minuts vas portant. Guaitàvem en ton si de tot
el peix que et va poblant l'estremiment de les ales
obertes fent pujar a la copa el fremiment dels nervis
dins la llum. I jo i tu, portes esbatanades, el
cor de bat a bat com una gran porxada buida que
capta el gra. Tu i jo immòbils, de tanta espera;
la mata de l'esperança crescuda dins el moll
dels ossos. Tu i jo immòbils, el cos sencer fet una
mata, d'esperança hem florit tots els dies i les nits
d'aquest món en veure't cap a cap de la nostra
abraçada.
Jordi Pere Cerdà (Dietari de l'Alba-Desembre 1962)
ARIADNA
La dona passava al clivell de ses mans el gra ros del
silenci. El sol l'empresonava d'un buit immens, i
dreta i sola, absorta; el pensament ficat en l'escala
del temps pujava aquell camí que va al cor de la
rosa. Dona multiplicada, esquarterada, mig partida
l'esqueix d'un trèvol de desigs afollant el teu
ventre d'una crucifixió amagada. Com aquells
fluvis vells endolcint el seu rastre al determini d'un
balança, la teva sang afluïa a la gavina tendra del teu
destí de mare. Al centre íntim de ta nuesa, la teva
flor d'arrels. Cabellera d'un sol aquàtic que juga entre
herba i carn, a mirall, a dolçor, a palau d'ombra i llum,
a riure, a foc; que juga a vida, juga a ferida, a dansa;
juga a pregària, a gerricó, a fruita, a oferta, a submissió;
que juga a màscara, a marbre fred i erm, a sàbats,
a inferns, fúries crepusculars, a inextingibles sets, a
fonts de sal, a grills de saba; juga a mirada, a pas,
a clau, a traspàs, a muntanya, a estrella, a portals
de misteri. Tenebres recaptant galàxies de brases
que volten pel precís camí del teu guiatge en
el cel interior, ritmant la teva anyada de mènstrues
salvatges. Aixi com l'equinocci desencadena l'opaca
cataracta de sang de balmes soterranes.
La dona amb l'erera lenta i precisa en el gest del seu
braç, la dona amb l'erera passava lenta l'ocellada
de ses mans voladores. El buit metàl·lic de les ales
batent rebent cinc dits sincronitzats, escuma de
mar pel dur impacte de la penya, silenci. El pensament,
clivell fet de palets sòlids que destria la llum,
fet de sorra impol·luta i verge, fet de roca picada
superposant els sostres, com els filtres callats
dins l'ombra d'una cuina deixaten gota
per gota de l'àrid arxipèlag el seu dipòsit d'aigua.
La dona al sol, la dona maquinal amb l'erera rodona,
esfera perfecta, l'ésser posat al centre, boca
d'un laberint obert entre dos llavis suaument
desagnats en la flor d'agonia del primer part. La dona
passava, Ariadna sotmesa d'aparença sotmesa. La
ment feta un ocell d'únic vol vertical, pujava aquell
camí que va al cor de la rosa.
Jordi Pere Cerdà (Dietari de l'Alba-1963-abril 1964)
Aquest dos darrers poemes cantats en el transcurs d'un recital, podien trencar els parametres del que entenem com "cançó popular". Això era "quelcom" més culte, que, com he dit abans requería del text per part de l'oidor, i fins d'una explicació del que significava aquella simbiosi de lletra -força complexa des del punt de vista musical- i música. Però l'enorme riquesa de Jordi pere Cerdà es aquesta, el contrast perfecte i meravellós entre "Dones de Llo", "Fontpedrosa", "Els Mossos del Mas Rondola" i altres, amb "Sé que tens secrets", "Primavera Secreta", "Ella", "Ariadna". Tot plegat forma part d'aquesta saviesa original i característica d'Antoni Cayrol (Jordi Pere Cerdà), amassada vivint intensament, captivadorament i apassionadament la vida, i sobretot, ensenyant amb una pedagogía innata, a fer això als altres, i a fruir-ho.
La MªÀngels i jo, vam copsar aquests aspectes tan en l'Antoni com amb l'Elena, i sempre han estat i seguiran sent un important referent en el Nord de les nostres vides. Per això els hem volgut dedicar aquest petit i sentit homenatge, al cap dels anys. Fins Sempre Amics !!
Manuel Luis Tatjé - Maria-Àngels Casals Farré
Manresa - Agost del 2.006.
Si voleu saber informació biogràfica i sobre l'Obra d'aquest poeta gegantí, cliqueu aquesta adreça: www.escriptors.cat/autors/cerdajp/