dimarts, de març 25, 2014
HOMENATGE AL POETA MANRESÀ GABRIEL MORA I ARANA I EXPOSICIÓ A LA BIBLIOTECA DEL CASINO DE LA CAPITAL DEL BAGES
dijous, de desembre 05, 2013
EL GRUP "COSES", ANTICS MEMBRES DE "LA RODA" REMEMOREN LA TASCA DELS ANYS SETANTES
dijous, de novembre 01, 2012
dimarts, de novembre 22, 2011
cliqueu en l'apartat "Media": http://www.wix.com/heuramusica/info
dimarts, de setembre 20, 2011

OH MÓN,
M’HA COSTAT DE PENSAR QUE JO ERA TAMBÉ DELS TEUS,
QUE PORTAVA A L’ESQUENA LA MEVA CÀRREGA D’HOME.
EL DIA QUE LA CARN DEIXI LA CARCANADA,
QUAN TORNARÉ A LA TERRA, A FER FEMS DE LA CALÇ,
AL RITME DE MA VIDA SEGUIRÉ EL TEU COMPÀS
EMMOLLAT D’ARGAMASSA. (Jordi Pere Cerdà)
Manuel Luis Tatjé (Manel Lluis)
dimarts, de setembre 13, 2011

LA SEVA GEGANTINA FIGURA HUMANA
VIURA SEMPRE AL FONS DEL NOSTRE COR,
ELL JUNTAMENT AMB LA SEVA ESTIMADA
HELENA, VAN SER VERITABLES MODELS
DE MADURESA A SEGUIR PER NOSALTRES,
JOVENALLA INQUIETA DE FINALS DELS SEIXANTA
DEL SEGLE XX.... UNA DE LES MILLORS COSES
DE LA NOSTRA VIDA VA SER CONÈIXER-LOS,
I PER LA MEVA PART POSAR MUSICA I CANTAR
ALGUNS DELS POEMES MES SENTITS DE LA SEVA
VIDA QUE VAIG FER MEUS I NOSTRES...
Manuel Luis Tatjé (Manel Lluis) i Maria Àngels Casals Farré
************************************************************************************
S'ha mort Jordi Pere Cerdà, el poeta nord-català
Va ser un activista de la cultura catalana a Catalunya Nord · Conreà la poesia, el teatre i va recuperar el folclore
Diumenge es va morir el poeta Jordi Pere Cerdà (Antoni Cayrol era el seu veritable nom). L'enterrament es farà en l'estricta intimitat. Ha estat una de les figures clau per mantenir la cultura i la identitat catalanes del Rosselló al segle XX. Així ho ha comentat a VilaWeb Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes, que també destaca la seva vessant poètica: 'Tenia una veu singular. Li reconeixem ressons de Verdaguer i de Maragall, sobretot en la força del paisatge, gairabé de violència en molts dels seus poemes. I d'altra banda, també va ser una baula entre la literatura més clàssica i la literatura catalana viva, que afortunadament encara es fa a la Catalunya Nord, però que es troba al límit. Caldria trobar la manera que les noves generacions de rosellonesos reconeguessin aqusta tradició i la continuessin.'
El 1986 la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi i el 1995 Òmnium li va concedir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. La seva obra literària també va ser reconeguda amb el Premi nacional de Literatura el 1999.
Jordi Pere Cerdà havia nascut a Sallagosa (Alta Cerdanya) el 1920. De ben jove va ser un activista polític fent una gran feina durant la Segona Guerra Mundial a la frontera, ajudant a passar persones perseguides pel nazisme cap al sud i persones perseguides pel feixisme cap al nord. Després, durant les dècades dels seixanta i setanta va obrir una llibreria a Perpinya, al mateix espai on ara hi ha la Llibreria Catalana. 'Es va convertir en un ambaixador de la cultura catalana a Perpinyà i en va ser un gran dinamitzador i defensor', explica Izquierdo.
En l'àmbit literari, més enllà de la seva producció poètica, Jordi Pere Cerdà també va conrear el teatre i va recuperar una part de les rondalles tradicionals de la Cerdanya.
L'any passat va ser Poeta d'Honor al Festival de Poesia de Sant Cugat i fa cinc anys va actuar al Col·legi de Licenciats, en un cicle de poesia organitzat per Oriol Izquierdo. VilaWeb va asssitir a l'acte i va enregistrar una sèrie de poemes en MP3.
En aquella ocasió, el poeta va explicar: 'El meu català, l'he tret de l'oralitat. Vaig descobrir que podia escriure en català en temps de la guerra, els anys 40, un temps en què els llibres no corrien com avui, ni tampoc la lectura era tan estesa. Vaig adonar-me que en francès la meva poesia resultava teòrica, i que potser la poesia corresponia a una altra part de l'individu, que és la part més interior, allò que abans en dèiem l'ànima. Són tots els sentits que la nostra fisiologia pot expressar per sentir el món i poder traduir-se en llengua. El meu català primerament és un català oral. Li falta un cert classicisme del que ha pogut sortir de les escoles, de la universitat. És un català, a més, d'un poble que havia restat dins un ambient de pagesia, i li falta aqueixa novetat que les ciutats obliguen a tenir. El meu propòsit amb aquesta antologia ha estat de donar una idea de la meva iniciació al català i de quina manera la llengua m'ha permès de poder entendre'm a mi mateix, com a individu, de fer entrar la història dins el meu pensament'.
Jordi Pere Cerdà
dilluns, d’agost 18, 2008
CANÇONS PER SABER D'ON VENIM
CANÇONS PER NO OBLIDAR D'ON VENIM
CANÇONS PER RECORDAR D'ON VENIM
ROSA ZARAGOZA: RES NO ES MESQUI
- HOMENATGE A JOAN SALVAT PAPASSEIT -
MARIA DEL MAR BONET: DANSA DE LA PRIMAVERA
RAIMÓN: JO VINC D'UN SILENCI
GRUP DE FOLK: ESCOLTA-HO EN EL VENT
ARA VA DE BO: EL GRIPAU BLAU
OVIDI MONTLLOR: HOMENATGE A TERESA
LLUIS LLACH: L'ESTACA
RAFAEL SUBIRACHS: LA GUERRA DELS SEGADORS
FRANCESC PI DE LA SERRA&PACO IBAÑEZ:L'HOME DEL CARRER
MARIA LAFFITTE: CANÇONS TRADICIONALS DE CATALUNYA -MEDITERRÀNIA ESPECTACLES D'ARREL TRADICIONAL - MANRESA-
JAUME SISA:QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL
PAU RIBA: NOIA DE PORCELLANA
MARINA ROSSELL: PER TU PLORO
TERESA REBULL: PAISATGE DE L'EBRE
dijous, de desembre 27, 2007
LES CARTES DE SALVADOR ESPRIU i IIIdissabte, de desembre 22, 2007
II



divendres, de desembre 21, 2007

LES CARTES DE SALVADOR ESPRIU
I

dijous, de setembre 21, 2006
EMPREMTES IRREPETIBLES I INOBLIDABLES DELS DIES DEL "GRUP LA RODA" DE MANRESA...


A





(Us recomano la lectura de l'article "COM LA FONT QUE SEMPRE BROLLA" que trobareu en aquest mateix Bloc)
dimarts, de setembre 05, 2006

JORDI PERE CERDÀ: UN MÓN CAPTIVADOR I APASSIONANT...
III
dilluns, de setembre 04, 2006

JORDI PERE CERDÀ: UN MÓN CAPTIVADOR I APASSIONANT...
II
El Juliol d'aquell any de "gràcia" del 1.969 va viatjar a Manresa Antoni Cayrol (Jordi Pere Cerdà) en companyia de la seva esposa Elena i de tres molt bons amics seus com ho eren Francesc Català (que ja no és entre nosaltres), Pere Verdaguer i en Francesc Vallverdú i esposa. Tots ells vingueren expectants a coneixer el nostre grup de cançó "La Roda", però sobretot per conèixer de primera ma els treballs (que ja eren uns quants) que jo havia realitzat sobre poemes d'en J.P. Cerdà.
Va ser altament emocionant pel poeta i la seva dona sentir cantats per mi, alguns dels poemes d'amor més íntims com "ELLA" i "ARIADNA", i per la dificultat del treball musical, tractant-se de poemes llargs, amb frases llargues i sense estrofes. Diferents foren però molt valorats també, "EL REI DE VEDRINYANS", "ELS MOSSOS DEL MAS RONDOLA", "OH, MÓN !", "FONTPEDROSA", "DONES DE LLO", "MACHADO", sense oblidar-nos d'"ARA QUE L'HIVERN". Trobaren el treball molt reeixit, el valoraren amb molta estima. Aquest petit recital tingué lloc a l'emblemàtica, també en aquells anys, "Fonda de Sant Antoni", a la Plaça de l'Ajuntament de Manresa, en aquells dies encara "de los màrtires".
D'aquí en va sortir la invitació a actuar en la Iª Edició de l'Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent. Ho recordo com una anècdota vergonyant que la comisaria de policía de Manresa d' aquells dies (els grisos), em van citar demanant-me "què hi anavem a fer a l'Universitat de Prada": em vaig limitar a dir que es tractava "només" d'un intercanvi culutural i tradicional, res més. Aleshores em van citar per la tornada perquè els anés a explicar "com havia anat". Situacions pantagruèliques d'aquells dies !!
FONTPEDROSA
Fontpedrosa
pedregosa,
Déu hi va passar de nit
va donar als pobres
a les mans deu dits,
corrons per blingar
rocs per fer parets a flanc de muntanya;
hortes de tres pams
per matar la gana,
i la font que raja
tan pura i gelada,
on van refrescant
els seus desenganys.
Jordi Pere Cerdà
Oh món.
Oh món,
t'escolto i assajo de comprendre't,
ganyides tot girant
com el plany rovellat d'un rodet de molí
quan l'abasta
el doll majestuós d'una aigua sobirana.
Avui el respirar dels pobles és tan gran
que glateix contra meu ajagut dins la prada,
i, encara que em tapés les orelles, el sento;
el meu ritme s'ajunta amb el seu, triomfant.
Oh món,
tot sembla aquí tan lluny de tu !
No fossin
les torres d'aquests puigs
passant en llur viatge estàtic,
gratant amb caps de dit
llums de lluna i de sol
que escambellen els pins.
No fossin
crits que brollen
com d'uns pous artesians
del pit de les fàbriques
rebotent fins aquí
en la carn de la roca.
Oh món,
m'ha costat de pensar que jo era també dels teus,
que portava a l'esquena
la meva càrrega d'home.
El dia que la carn deixi la carcanada,
quan tornaré a la terra
a fer fems de la calç,
al ritme de ma vida
seguiré el teu compàs,
emmotllat d'argamassa.
Món,
trobo fraternals
l'herba i el forment,
la dona de poble,
l'obrer de la fàbrica;
sóc closca estellat
un cop de garrot
de la policía,
tinc damunt el front
la marca de sang,
grana tardana
de sembres del quaranta.
Em recorda...
la derrota, a ma boca tapava els meus vint anys.
Jo buscava la vida
ditejant son fullatge
sens poder trobar el cor.
Mes mans parteres d'alba
s'embrancaven
en el crepuscle d'un ordre
que portava alliçonat.
Ensurt
del cos,
quan sento el mur de l'aire
com un morter
pesant en les espatlles.
Ensurt del pit
quan els narius li porten
l'olor seca, podrida,
de roses de paper,
santes de guix
i els mateixos apòstols
seguint les dues cares
de la República
i de l'Estat francès.
Em recorda...
Espanya finava exangüe.
Del clot que França li cavava,
sobresortia
el cos
a trossos.
Desplegant nafres en bandera
al cap d'una aspa de cadàvers,
un poble ingressava
a l'infern del calabós.
Em recorda...
era l'any quaranta.
El món es reüllava en el mati petit,
escletxa metàl·lica de guillotina,
encairats per l'engany com una institució.
El meu poble s'hi encarava capbaix,
com un remat s'encara
al tren de mercaderies...
"Cavalls, vuit. Homes, quaranta."
Em recorda...
jo buscava la vida,
sentia el seu fullatge
i no encontrava el cor.
Llavors començaren, al secret de les prades,
petjades decantant el rem nocturn de l'herba.
Llavors, en la por sideral que estemordia l'arbre,
la saba remota provà l'encaminada.
Llavors, en la boca de cendres arcadura electrocutada,
la brasa d'una llengua s'assajà amb parla muda.
Llavors, en la pell de la pàtria com tabal rebentat
venes noves lligaren filbastes de sang fresca.
Llavors la muntanya aixecà torres de voluntat
Llavors se sobreposà a la vila una altra vila.
Llavors la cara es doblà d'una cara de nit.
Llavors la pell de cada obrer revestí un soldat.
Jo vaig entrar dins l'arbre com un ocell dins el fullam,
i vaig sentir la força dels seus brancs
a dins dels braços i en el cos,
i vaig sentir la saba barrejant-se amb ma sang.
Tingué la vida en el niu calent de mes mans;
la vida tenia la cara del poble
i del seu combat.
Jordi Pere Cerdà - 1.954
Cantar aquest llarg poema, era per mi una entrega personal total, on procurava de posar-hi tota l'expressió dramàtica que al meu entendre requeria. Jo també tenia especial interés, donada la seva llargada, que el públic disposés sempre d'una còpia de la lletra, d'aquesta manera aconseguia una simbiòsi més perfecte, entre el poeta, l'intèrpret, en aquest cas, la veu i la guitarra, i el públic. Moltes vegades el resultat va ser molt favorablement impactant.
Manuel Luis Tatjé






.jpg)




